L’església parroquial gòtica de Santa Maria té una estructura i unes dimensions pròpies d’una catedral, una dignitat que no va aconseguir malgrat els diversos intents, en aquest sentit, dels comtes d’Empúries. És un dels exemples més interessants de l’arquitectura religiosa gòtica de Catalunya. L’obra, començada al segle XIII, prosseguí durant tot el segle XIV i finalitzà a l’inici del XV, quan es construí la façana amb la bella portalada de marbre. L’espai interior, paradigma del gòtic mediterrani, conté les singulars fonts baptismals dels segle XIV, el molt notable retaule major d’alabastre del segle XV, dos sarcòfags comtals i un vitrall gòtics, el retaule dels Dolors del segle XVIII, l’orgue del segle XIX i molts altres elements d’interès. El campanar, amb decoració gòtica, segueix encara la composició arquitectònica dels campanars romànics d’influència llombarda. Pertany segurament al segle XIII. Al Museu Parroquial s’hi exposen, entre d’altres, imatges, objectes d’orfebreria, ornaments litúrgics i peces arqueològiques de diversa cronologia.
