• ·
  • 18ºC ·
  •  

Monuments

↘↘Descarrega’t el Passeig Monumental i visita tots els monuments de Castelló d’Empúries

 

Rentador Públic

El Rentador Públic és una atractiva construcció del segle XIX que incorpora elements del desaparegut convent de Sant Francesc, erigit l’any 1264 prop d’aquest indret. Hi destaquen les columnes toscanes (segles XVI o XVII) que devien formar part del claustre. S’integren a les galeries porticades que envolten al safareig, que té un brollador al mig.

 

Rec del Molí i Ecomuseu-Farinera

La Farinera de Castelló es va crear a l’indret del Molí del Mig, un dels tres molins de la vila, aprofitant l’antic “rec del Molí”. És un gran edifici industrial de tres plantes aixecat vers 1905 sobre l’anterior, on es pot veure l’antiga maquinària, en bona part de fusta, parcialment renovada a mitjans del segle XX.

Avui, l’Ecomuseu-farinera, adscrit al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, permet conèixer la transformació del blat en farina, que aquí adoptava el sistema austrohongarès.

 

Sinagoga antiga

En aquest edifici del carrer dels Jueus, al Puig de l’Era Mala, en el nucli primitiu del call medieval, hi havia la primera sinagoga o escola de la comunitat jueva de Castelló. L’any 1442 recuperà la seva funció, que va mantenir fins a l’expulsió dels jueus de 1492.

 

Call Jueu

La important comunitat jueva de Castelló d’empúries és documentada des de mitjan del segle XIII. Va gaudir de privilegis concedits pels comtes i arribà a comptar amb uns 300 habitants. Es va extingit, pràcticament, amb el decret d’expulsió dels Reis Catòlics de 1492. L’antic Call comprenia la zona dels carrers de la Muralla, dels Jueus, del Call, del Calabró, Peixateries Velles, plaça de la Llana… Encara manté la trama irregular d’època medieval.

 

Cúria i Presó

Edifici gòtic construït vers 1336 que integrava dues funcions pròpies de la vila medieval: la Cúria, seu del tribunal de justícia, i la Presó on ingressaven els condemnats. A la Cúria, a migdia, hi destaca la façana que dóna a la plaça Jaume I (antiga plaça del Gra), amb finestrals gòtics que han estat restaurats; a l’interior notables mènsules de talla. La Presó, al nord, té portal adovellat i dues finestres reixades a la façana. A l’interior, petites cel.les es distribueixen a l’entorn del pati. S’hi han conservat curiosos grafits fets pels presos en diferents èpoques.

 

Convent de Sant Agustí

Els frares agustins es van instal.lar a extramurs de Castelló al segle XIII i es traslladaren a dins de la població a causa de les guerres del segle XVII. L’església (sobre d’uns soterranis) té gravat l’any 1749 a la portada i posseeix un destacat campanar. És de propietat privada des de la desamortització del segle XIX, juntament amb l’edifici conventual (casa Torrecabota).

 

Convent de Sant Domènec i Palau Comtal

Els dominics fundaren el seu convent l’any 1317 vora la muralla (la “Força dels Predicadors”). A la segona meitat del segle XIV s’edificà el palau comtal, que el comte Pere II va cedir als frares l’any 1401. La reconstrucció del convent als segles XVII-XVIII incorporà una torre de la muralla i altres parts de l’edificació medieval, com la “sala gòtica”. La façana de l’església és d’estil barroc classicitzant, datada l’any 1701. Al seu costat hi ha el claustre, a mena de pati porticat, on s’exposen algunes peces antigues, decoratives i epigràfiques. Avui, les dependències del seu voltant acullen la Casa de la Vila i diferents serveis municipals.

 

 

Casa del Consell – Llotja de Mar

La Casa del Consell municipal de Castelló o Llotja de Mar medieval, més tard continuà com a seu de l’Ajuntament. Conserva l’estructura de final del segle XIV (1393), amb reformes del segle XVIII. Cal destacar la façana amb el gran escut en relleu, l’espai interior amb volta de creueria gòtica que té l’emblema de la vila a la clau i les obertures laterals amb columnes i capitells.

 

Convent de Santa Clara

El convent de monges clarisses de Castelló es va fundar a extramurs de la població l’any 1260. Va ésser traslladat dins del nucli de la vila a final del segle XVII a causa dels efectes desastrosos de les guerres. El gran conjunt edificat, construït vers el 1683, consta de l’església d’una sola nau, al costat de migdia, i d’un auster claustre amb galeries d’arcs de mig punt, al voltant del qual s’organitzaven les dependències monàstiques.

 

Basílica de Santa Maria

“L’església parroquial gòtica de Santa Maria té una estructura i unes dimensions pròpies d’una catedral, una dignitat que no va aconseguir malgrat els diversos intents, en aquest sentit, dels comtes d’Empúries. És un dels exemples més interessants de l’arquitectura religiosa gòtica de Catalunya. L’obra, començada al segle XIII, prosseguí durant tot el segle XIV i finalitzà a l’inici del XV, quan es construí la façana amb la bella portalada de marbre. L’espai interior, paradigma del gòtic mediterrani, conté les singulars fonts baptismals dels segle XIV, el molt notable retaule major d’alabastre del segle XV, dos sarcòfags comtals i un vitrall gòtics, el retaule dels Dolors del segle XVIII, l’orgue del segle XIX i molts altres elements d’interès. El campanar, amb decoració gòtica, segueix encara la composició arquitectònica dels campanars romànics d’influència llombarda. Pertany segurament al segle XIII. Al Museu Parroquial s’hi exposen, entre d’altres, imatges, objectes d’orfebreria, ornaments litúrgics i peces arqueològiques de diversa cronologia.

 

Creu de terme

Creu de terme gòtica del segle XV, notablement esculpida. En origen era als afores de la població i durant molt de temps es trobava al cementiri, d’on va ésser traslladada l’any 1963 al lloc que ara ocupa. En un costat de la creu s’hi afigura la crucifixió, amb la Verge i Sant Joan als extrems, el pel.licà, al.lusiu a la compassió i amor de Crist, a dalt, i la ressurrecció d’Adam, que simbolitza la redempció, als peus. Al revers, hi veiem la Mare de Déu amb el Fill, acompanyada pel Tetramorf: els símbols dels evangelistes. Al nus o capitell octagonal, petites imatges de vuit apòstols sota dossers.

 

Sala de contractació

Conjunt d’arcades gòtiques, en part reconstruït, sovint anomenat “La Llotja”. Pot pertànyer a la duana medieval de Castelló, o bé a les sales de l’Hospital Major o dels pobres de la vila que va ésser fundat l’any 1252 en aquest indret.

 

Cementiri dels jueus conversos

 

Muralles de Castelló (Portal de la Gallarda)

el Portal de la Gallarda, a la base d’una torre rectangular o torre-portal gòtica, era l’entrada al recinte fortificat de Castelló pel costat de llevant. Es troba sobre el rec del Molí, que aprofita l’antic fossat en el sector de muralla encara més conservat de la vila, formant part del traçat altmedieval, que va ésser renovat als segles XIII-XIV. A extramurs es pot contemplar aquest tram de fortificació, a tocar l’absis de la catedral.

 

Casa Gran

Edifici residencial de la noblesa castellonina de la Baixa Edat Mitjana, peça sobresortint del patrimoni històrico-artístic de la vila. La seva façana, força austera, amb el portal adovellat i les dues finestres coronelles tan esveltes, defineix aquest casal com una mostra molt remarcable del gòtic civil català (segles XIV o XV).

 

Convent de Sant Bartomeu o de la Mercè

El convent de Sant Bartomeu de frares mercedaris el va fundar Sant Pere Nolasc l’any 1238 als afores de la població, prop del “Pont de la Mercè” del rec del Molí, en temps del comte Ponç Hug III. Al segle XVIII va ésser traslladat a intramurs, vora del portal de la Verge Maria on va subsistir fins a la desamortització del segle XIX. Al pati de la casa Nouvilas s’hi conserven dues galeries del claustre d’influència renaixentista, amb arcs rebaixats i columnes toscanes. És un monument important i poc conegut del patrimoni cultural de Castelló.

 

Asil Toribi Duran

L’Asil Duran es va inaugurar l’any 1989 gràcies al llegat del filantrop castelloní Toribi Duran i Garrigolas (1814-1888), industrial que va fer fortuna a Amèrica i que també va fundar l’Asil Duran a Barcelona. El gran edifici eclèctic, que incorpora una capella, és ben característic de la seva època; el projecte ha estat atribuït a l’arquitecte barceloní Enric Sagnier i Villavecchia. Avui, degudament  restaurat i posat al dia, continua en la seva funció assistencial.

 

Pont Vell

El “Pont Vell”, sobre el riu La Muga, vora de l’antic barri de Sant Marc, en origen s’anomenava Pont Major o Pont Nou, ja que n’hi havia un altre de més antic, desaparegut. Aquest pont medieval de set ulls desiguals, sembla que va ésser edificat al segle XIV en temps del comte Pere I. Ha estat reparat  en diferents époques per haver sofert desperfectes produïts per les guerres i els aiguats.

 

Torre Carlina

La torre o fort fuseller va ésser construLida a l’entrada de Castelló pel costat del riu, a la segona meitat del segle XIX, pel “Regimiento de Toledo”, destinat a renovar les fortificacions de defensa de la vila contra els carlins. És una torre cilíndrica i atalussada, amb espitlleres i merlets. el novembre de 1874 va tenir lloc “el Foc de Castelló”, cruenta batalla favorable a les forces carlines del general Savalls. És fama que mitja població va quedar arruïnada i cremada.